|
FITXA DE DISSENY - Sara Luis
Fuentes
|
|
Títol
|
Com podem fer entre tots un conte de
Nadal?
|
|
Descripció dels agents personals
i de la tecnologia mediadora
|
Aprenents: Alumnes d’Educació Infantil (P3-P4-P5) del
CEIP Pont Trencat (ZER Baix Montseny)
Mediador: Sara Luis Fuentes mestra-tutora de la classe
d’Educació Infantil
Tecnologia Mediadora: Ordinadors amb sistema operatiu
Windows (connexió a internet), Microsoft Word 2010, Microsoft PowerPoint 2010
i escàner, impressora i projector .
|
|
Descripció del problema
|
Problema en termes tecnològics: Els discents de l’aula d’Educació
Infantil han de fer un conte i no tots saben escriure.
Cada any l’escola realitza diverses
activitats de cara al Nadal, entre les quals està la realització d’un conte,
aquest curs el conte l’han de fer tots els alumnes d’infantil. Davant la
situació els discents es mostren molt motivats però se’ls planteja un
problema mai han fet un conte.
El currículum
d’Educació infantil determina “La
finalitat de l’educació infantil en els centres és contribuir al
desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu” En
aquest cas, la representació d’un problema i la seva resolució, contribueixen
al desenvolupament dels alumnes, no només a nivell afectiu i social amb
l’establiment de relacions i el desenvolupament de sentiment de grup, sinó a
nivell cognitiu, ja que han de ser capaços d’argumentar allò que fan, les
raons per les quals determinen aquesta solució. Tanmateix, aquest projecte està ideat amb
l’objectiu de que es produeixi un aprenentatge significatiu, no només en la
llengua sinó en les noves tecnologies, ja que es tracta d’un aprenentatge
actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional,
contextualitzat i reflexiu. Considero que la utilització de les TIC en la
realització d’aquest projecte és un element important no només pel que poden
aprendre sobre aquest instrument, sinó per fer d’aquest procés d’ensenyament-
aprenentatge significatiu.
Tipologia de problema segons Jonassen:
L’Estructura del
problema es podria categoritzar segons l’autor per ben estructurada, ja que
el problema parteix d’un objectiu conegut, fer un conte; un estat inicial
definit, ja que es té en compte que mai han fet un conte, que no tots saben
escriure, i que tenen interès pels contes i els ordinadors. Tanmateix,
presenta els elements propis del problema, que Jonassen determina: un nombre
limitat de regles i un procés de solució prescrit, en aquest cas la mestra
guiarà als alumnes durant tot el procés i les TIC tindran una funció
essencial per a poder construir el conte.
Pel que fa a la Complexitat hem de fer referència a les tres dimensions que
determina Jonassen, en aquest cas, el nombre de temes, funcions i variables
és força restringit, ja que el conte únicament pot ser de nadal, i les
funcions dels alumnes són escriure i il·lustrar; la predictibilitat del
comportament d’aquests temes, funcions o variables està força controlada, ja
que la mestra és conscient del nivell de cada alumne i això es veu reflectit
en el projecte i la seva organització; tanmateix el nombre d’interaccions pot
ser variat. Així doncs, podem determinar que es tracta d’un problema de
complexitat baixa.
En quant a l’Especificitat de camp, podem afirmar que partim d’un problema
real, que es planteja dins el context escolar, concretament a l’aula
d’Educació Infantil, i que hem d’afrontar per tal de resoldre nous aprenentatges
i que les famílies tinguin un detall aquest nadal. Així doncs, podem afirmar
que es tracta d’un problema específic del domini i del context situat i
integrat.
Pel que fa al tipus de problema, segons Jonassen en aquest cas parlaríem d’un problema
que usa regles, ja que trobem múltiples regles que dirigeixen i que cal
seguir per a arribar a la solució, seguint d’aquesta manera una estructura
concreta: plantejar les idees en grup, passar-les a ordinador mitjançant el
processador de textos, guardar-les, fer una il·lustració i escanejar-la. A
més, ens trobem davant d’un objectiu clar: aconseguir fer un conte entre
tots. Tanmateix, també podríem
categoritzar-lo com a un problema de presa de decisions tenint en
compte que durant la realització del conte hauran de decidir cap a on conduir
la història i aspectes com el color de la portada, el mida de la lletra, etc.
|
|
Plantejament del problema
|
Durant aquest curs els alumnes de l’aula
han mostrat molt interès pels contes, els hi agrada molt anar al racó de biblioteca
i explicar-se els contes uns als altres , sobretot llegint les imatges, ja
que molts d’ells encara no llegeixen ni coneixen moltes de les grafies.
El problema es planteja quan la mestra
informa als infants que ben aviat començaran les festes de Nadal i l’escola
realitza activitats, els alumnes sobretot els de P4 i P5 es mostren molt
participatius en la conversa, ells ja porten temps al centre i coneixen
moltes de les tradicions i activitats que es realitzen. Un dels alumnes de P5
el Sami diu: “farem un conte de Nadal”. A continuació, la mestra explica que
si, que es farà un conte de Nadal i que aquest any hauran de ser ells qui el
facin, tots hauran de participar. En aquell moment l’Adam pregunta “Però com
ho farem si no en sabem de fer contes?” El Yann Contesta “Doncs l’inventem”.
En aquell precís moment la mestra reparteix als nens i nens contes de la
biblioteca i els proposa “Perquè no mirem com són els contes de la classe?”.
Els nens i nenes comencen a mirar els contes, la Laia diu “Hi ha moltes lletres
i paraules” la Claudia assenyala els dibuixos i l’Erik diu “Jo no se escriure
tantes paraules no puc fer aquest conte i la Claudia i l’Abir no saben escriure tampoc el poden
fer”. Així, es va generar una primera conversa en que cada alumne anava dient
la seva respecte als contes, el que els hi agradava, les seves inquietuds,
etc. La mestra els hi pregunta “Ja sabeu utilitzar l’ordinador?” Tots estan
molt motivats i comencen a parlar de que ells utilitzen l’ordinador a casa,
que es diverteixen molt i que miren coses per internet, alguns de P4 recorden que van portar informació
per a fer el projecte de “els cavalls” i que la van treure d’internet.
Seguidament, els hi planteja que poden fer el conte utilitzant l’ordinador,
amb el qual podran escriure, aprendre i passar-s’ho molt bé.
|
|
Context de l’activitat
|
Les activitats es duran a terme
principalment en el context de l’aula ordinària (formal) en el qual hi ha dos
ordinadors amb sistema operatiu Windows, connexió a internet i el programari Microsoft
Word i Microsoft PowerPoint. També es farà ús de l’aula d’informàtica on es
podrà disposar de l’escàner, la
impressora (si cal) i del projector.
|
|
Característiques més
importants dels aprenents
|
El grup d’alumnes al que va destinat
aquest projecte és de l’escola Pont trencat, la qual des de fa molts anys
forma part de la ZER del Baix Montseny, situada a Santa Maria de Palautordera
un petit poble a prop del Montseny. Degut al poc nombre de matriculacions
d’aquest any, els alumnes d’Educació Infantil es troben tots a la mateixa
aula. Així, el grup al qual va dirigit aquest projecte està constituït per un
total de 13 alumnes de P3, P4 i P5. Concretament 2 de P3, 6 de P4 i 5 de P5,
entre els quals hi ha 5 nenes i 8 nens.
Tot els alumnes es coneixen d’anys
anteriors excepte les dues nenes de P3, una de les quals és germana d’un nen
de P5. Tots viuen al mateix barri (El Pont Trencat) o al poble del costat
(Sant Celoni), motiu pel qual molts tenen relació tant fora com dins de
l’escola. En un principi la relació entre les alumnes de P3 i la resta del
grup va ser difícil perquè no coneixien a ningú i els de P4 i P5 ja es
coneixien de l’any anterior per la qual cosa els lligams eren més forts. A
més, el fet de tenir dos germans a l’aula no afavoria que la més petita es
relaciones amb la resta del grup. Tanmateix, actualment són un grup bastant
unit, en el qual es poden observar diversos vincles d’amistat i també petits
grups, normalment els de P5 solen formar un grup mentre que els de P3 i P4 en
formen un altre.
En general és un grup amb ganes
d’aprendre que mostra interès especialment per les activitats que es
realitzen a partir de jocs o eines innovadores i dinàmiques. És un grup actiu
entre el qual hi ha alumnes que els hi costa mantenir l’atenció, per això
crec que l’ordinador serà una eina important, tant per assegurar la motivació
com per treballar la motricitat, lateralitat i direccionalitat, escriptura,
etc.
A nivell d’aprenentatges, tenint en
compte que dins l’aula hi ha alumnes que comprenen edats dels 3 als 5 anys és
evident que el nivell varia segons el curs i també el ritme de treball, que
dins de cada grup també és diferent. Per aquest motiu a l’hora treballar cal
tenir en compte que no hi ha un nivell estandarditzat a l’aula i que per
tant, els aprenentatges han de ser graduals.
En quant a la comunicació, són tots molt expressius,
els hi agrada participar donant la seva opinió en totes les activitats i
exposant les seves experiències.
La majoria dels alumnes de l’aula són castellano-parlants i a nivell de
centre hi ha molt poca immigració. Concretament a l’aula hi ha dos alumnes
d’origen magrebí per la qual cosa la seva llengua fora de l’escola és l’àrab,
tot i així, el més gran no presenta cap dificultat per a comunicar-se mentre
que la petita progressivament ho fa amb més facilitat.
|
|
Capacitats
específiques
|
L’educació infantil a diferència de
l’Educació primària parteix d’una sèrie de capacitats que marquen la globalitat dels aprenentatges.
En aquest projecte es treballen les
Capacitats:
- Aprendre a ser i actuar d’una
manera cada vegada més autònoma
1.
Progressar en el
coneixent i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot
adonant-se de les seves possibilitats, fent ús del ratolí
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant
una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.
3.
Adquirir
progressivament hàbits bàsics en l´ús de les TIC per actuar amb seguretat i
eficàcia.
- Aprendre a pensar i a comunicar
1.
Pensar,
crear, elaborar explicacions
2.
Progressar
en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
- Aprendre a descobrir i tenir
iniciativa
1.
Mostrar
iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els
perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
- Aprendre a conviure i habitar el
món
1.
Conviure
en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució
pacífica de conflictes.
2.
Comportar-se
d’acord amb unes pautes de convivència que el portin capa a una autonomia
personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Plantegem com a Objectius:
- Ser i actuar d’una manera cada vegada
més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant
les dificultats.
- Desenvolupar habilitats de
comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà del llenguatge,
verbal, audiovisual i plàstic.
- Iniciar/desenvolupar l’ús de les
tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula.
- Comprendre les intencions
comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant
la paraula.
- Representar i evocar aspectes de la
realitat viscuda o imaginada mitjançant les possibilitats que ofereix
l’escriptura i el dibuix.
- Crear un conte a partir de
representacions textuals i visuals.
|
|
Continguts
|
Conceptual:
- Reconeixement de seqüències i ordenació
temporal de fets
- Escolta i comprensió de contes com a
font de plaer i aprenentatge.
- Descoberta i reconeixement dels instruments
tecnològics utilitzats per a la realització del conte: Ordinador, teclat,
ratolí, escàner.
Procedimental:
- Ús d’estratègies per comprendre als
altres quan s’expressen verbalment adoptant una actitud positiva i de
respecte envers les llengües.
- Exploració de diferents instruments:
llapis, retoladors, ratolí i teclat d’ordinador, per produir missatges
escrits i gràfics.
- Expressió i comunicació de fets,
sentiments i emocions, vivències o fantasies a través del dibuix i de
produccions textuals.
- Utilització d’instruments tecnològics
(TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació.
- Creació individual i col·lectiva de
textos, com són els contes, gaudint del plaer de la creació de mons
imaginaris a través de paraules i imatges.
- Utilització d’instruments tecnològics
en els processos creatius per al treball amb l’ordinador a través dels
programes oberts d’edició de textos, representacions.
- Ús de procediments com ara preguntar,
negociar, planificar, raonar.
Actitudinal:
- Curiositat, interès i gaudi davant de
creacions visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, usant estratègies
per escoltar, mirar i llegir.
- Actitud participativa en tot el procés
d’edició del conte.
- Participació en converses sobre
diferents temes, tot compartint les opinions, idees, sentiments i emocions,
aprenent a contrastar i incorporar les aportacions dels altres.
- Valoració i respecte per les
produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys/es.
- Iniciativa per fer propostes,
comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions.
- Seguretat i confiança en les pròpies
possibilitats d’aprenentatge i satisfacció pels progressos assolits.
- Sentiment de pertànyer al grup i
compromís de participar en projectes compartits.
|
|
Previsió de la seqüència
d’activitats
|
1.
Pluja d’idees (1a
sessió)
En aquesta primera activitat d’una
sessió, els nens i nenes hauran de pensar sobre què volen fer el conte, la
mestra anirà anotant les idees i posteriorment, per parelles els nens/es
aniran al ordinador i utilitzant l’editor de textos Microsoft Word escriuran
els resultats que s’imprimiran a la impressora de l’aula d’ordinadors. A
continuació, s’enganxaran a una cartolina i els alumnes hauran de votar quina
és la idea que més els hi agrada, els vots s’anotaran a la cartolina.
En aquest cas, caldrà tenir en compte
que hi hauran infants que no coneguin les grafies per tant, les parelles
estaran compensades per exemple: un alumne de P3 i un de P5.
2.
Elaboració del conte (part escrita i il·lustració) (2a-5a sessió)
En aquesta segona activitat, de diverses
sessions, els alumnes hauran de pensar
com volen que transcorri la història, tenint en compte que són tretze
alumnes he pensat que el conte podria tenir unes set pàgines. I que podrien pensar les escenes
per parelles. Així, amb tot el grup classe, les parelles aniran explicant i
creant la història. Cada parella confegirà una frase que escriurem entre tots
a la pissarra i posteriorment la pròpia parella passarà a ordinador
utilitzant el processador de textos Microsoft Word. Les 7 frases finals es
guardaran a l’ordinador amb el títol del conte. Pel que fa a la il·lustració
cada parella n’haurà de fer una. Cal remarcar que tenint en compte la
complexitat d’aquesta possiblement necessitarem més d’una sessió per a la
seva realització.
3.
Escaneig i Muntatge (6a sessió)
Aquesta
última activitat es realitzarà a l’aula d’informàtica on , entre tots els
participants, escanejarem les il·lustracions i amb el projector podrem muntar
el conte utilitzant el programa Microsoft PowerPoint, on donarem color al
fons, farem la portada, etc.
|
|
Fonamentació psicopedagògica
del disseny
|
Aquest projecte s’inicia tenint en
compte un objectiu de pes en l’educació infantil “Iniciar/desenvolupar l’ús
de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula”. I tenint
present la importància de les tecnologies en la societat del moment, ja que
com bé exposen molts dels autors de
l’àmbit de l’educació, és important que l’escola tingui en compte el context
social en els seus aprenentatges.
Es tenen en compte els coneixements previs dels alumnes,
tant en quant a la llengua, com pel que fa a les TIC amb l’objectiu de que
puguin crear nous esquemes de coneixement i relacionar, sobretot en el cas de
P4 i P5, els coneixements previs de la llengua escrita amb els proposats tot
creant nous coneixements. Tanmateix, es té en compte l’interès que mostren
els infants pels contes, per tant podríem dir que es tracta d’un aprenentatge significatiu, en el qual
es tenen en compte les motivacions dels infants, la base de la qual parteixen
i en el qual les TIC tenen un paper molt important.
També cal destacar la Interdisciplinarietat dels continguts,
tenint en compte la globalització
dels continguts que caracteritza a l’etapa d’Educació Infantil, cal destacar
que tot i que el projecte sembla més relacionat amb l’àrea de ”comunicació i
llenguatges”, també té aspectes d’altres àrees com “descoberta d’un mateix i
dels altres” amb continguts més transversals. Així, s’intenta impulsar les relacions entre iguals
fet que permet la confrontació entre punts de vista, la presa de decisions de
manera col•lectiva, l’organització amb en grup o la superació de problemes
mitjançant el diàleg i el raonament.
A més, podem destacar altres elements
que pertanyen a la teoria constructivista de Jonassen com:
- El rol del professor com a mediador de l’aprenentatge, ja que aquest no només basa el seu
paper en potenciar l’activitat mental de l’alumne i per tant, l’aprenentatge
dels coneixements, sinó que fa de guia i orientador durant tot el procés.
- Tenint en compte el punt anterior
també podem fer referència a la Zona
de Desenvolupament Proper de Vigotsky, que es fonamenta en la idea de que
l’alumne aprèn mitjançant la interacció, l’acompanyament i guia d’un mediador
expert (en aquest cas el professor). Aquest fet possibilita que
l’aprenentatge pugui estar molt més contextualitzat i per tant, que pugui ser
més significatiu.
- Es tenen en compte els principis d’un aprenentatge significatiu
que estableix Jonassen en el qual el rol del alumne ha de ser: actiu,
constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional i reflexiu.
|
|
Procediments i criteris
d’avaluació
|
La finalitat de qualsevol avaluació és identificar
quines són les necessitats educatives de l’alumne (avaluació inicial),
informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge (avaluació continua
i formativa), i comprovar si s’ha produït algun progrés o cal canviar alguna
cosa (avaluació final i sumativa). En aquest cas, la mestra ja coneix als
alumnes i per tant, coneix el seu gust pels contes, la utilització que
realitzen de les TIC, sobretot a casa, mitjançant comentaris tant dels
alumnes com dels pares i per tant, ja coneix els coneixements previs.
Tanmateix, pel que fa a l’avaluació
continua serà la més important, ja que la mestra seguirà tot el procés de
confecció del conte i podrà veure quines són les mancances de l’activitat
proposada, si sorgeixen necessitats addicionals entre els infants etc.
Finalment, l’avaluació final estarà constituïda bàsicament per les
observacions que s’hagin realitzat al llarg del procés de confecció del
conte, la mestra reflexionarà sobre els objectius proposats en un principi i
els aconseguits.
Criteris d’avaluació:
- Tenir interès i confiança en els
altres sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives
mútues.
- Usar la llengua oral, escrita i les
imatges per expressar idees, sentiments i crear una història; escoltar i participar
en les converses i situacions d’aprenentatge per confeccionar el conte, amb
l’ús de llenguatge no discriminatori i actitud de respecte.
- Mostrar interès per la descoberta
progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit. Crear de manera
individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.
- Manifestar les habilitats necessàries
per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents
llenguatges: verbal, plàstic, audiovisuals, i incorporar la iniciació als
instruments tecnològics (TIC)
- Identificar els instruments TIC bàsics
utilitzats durant el procés: ordinador, teclat, ratolí.
|
|
Previsió de temporització
|
Les activitats es realitzarien durant el mes de desembre,
concretament des de principis de més fins a la finalització del primer
trimestre, el dia 21 de desembre. Es realitzaran dues sessions a la setmana
d’una hora i mitja cada una, aprofitant la tarda que fem “l’hora del conte” i
algunes sessions de plàstica. En un principi es preveu que hi hagi un màxim
de 6 sessions en total, tenint en compte que la resolució del problema està
relacionada amb les motivacions dels alumnes i que segons aquests el període
es pot allargar més o menys.
Atenció a la diversitat: Tenint en compte que a l’aula hi ha
diverses edats i que cada infant presenta ritmes de treball diferents, es
creurà convenient que amb l’objectiu que el conte sigui un projecte comú, els
infants que acabin les feines abans o que tinguin més facilitat a l’hora
d’escriure ajudin a aquells que presenten dificultats. D’aquesta manera
s’aconseguirà un resultat comú fruit del treball col·laboratiu on les TIC
tenen un paper fonamental.
|
.JPG)
.JPG)
