AUTOAVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT I DEL SEGUIMENT DE
L’AVALUACIÓ CONTINUADA GLOBAL
Autoavaluació de l’activitat
Considero que la realització
d’aquesta activitat ha estat molt positiva, ja que m’ha permès aprendre nous
conceptes i reestructurar-ne d’altres.
Crec que el disseny de l’activitat
ha estat positiu, ja que s’han tingut en compte les característiques dels
alumnes tant cognitives com a nivell relacional i els seus interessos, fet pel
qual també s’han obtingut bons resultats. En aquest sentit, puc destacar un compromís conceptual, ja que es tracta
d’aspectes que sempre tinc en compte en les meves programacions. Tanmateix
m’agradaria destacar el fet de dissenyar un projecte a partir d’un problema
sorgit a l’aula, en aquest cas considero que s’ha produït una reorganització del concepte “problema”, ja que habitualment el problema
era allò que calia evitar i ara considero adient tenir-lo en compte per a
realitzar aprenentatges significatius. Crec que aquest ha estat un dels punts
forts d’aquesta activitat, ja que he pogut veure com no cal amoïnar-se per
cercar maneres d’aprendre significativament si disposem d’alumnes amb neguits i
preguntes que cal contestar.
A més he pogut ampliar el concepte de constructivisme,
ja que durant la realització del projecte he pogut aplicar aspectes propis
d’aquesta concepció com els principis establerts per Jonassen, Peck i Wilson
(1999) o els elements principals de l’aprenentatge que determinen el rol de
l’alumne. Així, si a la Pac 2 quan es parlava de constructivisme es feia
referència a: el subjecte com a processador actiu de la informació, els
coneixements previs i la ZDP; ara aquests formen part d’un conjunt de conceptes
més ampli i per tant d’una concepció més extensa de la teoria.
També, m’agradaria destacar l’ampliació del concepte TIC, el qual a la Pac 2 vaig definir
com: “[…]un
tipus de tecnologia fruit de la xarxa de relacions CTS que té un paper important en l’educació i que esta
estretament relacionada i inclosa dins de la TE. Podríem afirmar que les TIC
formen part d’un sistema en el qual l’èxit i el fracàs depèn i afecta a tots
els components.” ; Actualment, m’agradaria
ampliar la definició de Cabero, el qual afirma que les TIC han donat
lloc a noves formes d’aprendre nous coneixements, maneres d’accedir-hi i
estratègies d’ensenyar i comunicar que a l’hora han generat nous rols en els
participants i que en conseqüència han donat lloc a canvis educatius; afirmant
que la tecnologia està vinculada a la creativitat i a la sensibilitat humana,
que no només és una eina sinó que ajuda a motivar als alumnes, a potenciar el
sentiment de grup i treballar col·laborativament.
Finalment, m’agradaria fer referència al mapa conceptual,
considero que desprès de realitzar l’activitat es produiria una ampliació del
mapa conceptual de la Pac 2, ja que afegiríem dins l’aprenentatge significatiu
els problemes i per tant, la categorització que fa Jonassen segons
l’estructura, la complexitat, especificitat i problemàtica i ampliaríem els
aspectes referents al constructivisme.
Autoavaluació del seguiment de l’avaluació continua
global
Considero que al llarg de
l’assignatura a partir del debat, de les pacs, els mapes conceptuals i el blog,
he realitzat un canvi conceptual en quant a la relació CTS i tot el que
comporta. A més, considero que el nombre de conceptes i de relacions és major. Aquest
fet es pot observar si tenim en compte les respostes que vaig donar a les
preguntes de l’avaluació inicial abans de començar l’assignatura i la meva
perspectiva actual.
Així, puc afirmar que els
professionals de l’educació han de ser competents tant en les tècniques que asseguren
la correcta transmissió del coneixement com en el disseny, ja que mitjançant el
disseny tenim en compte tant el motiu, les característiques dels alumnes, la
fonamentació teòrica, les tècniques, la temporització, els materials els
continguts, les capacitat, etc. Amb tot plegat el que m’agradaria aclarir és
que les tècniques no ho són tot per ser competents com a docents, cal saber
dissenyar tenint en compte als alumnes com a participants dels seu propi procés
d’aprenentatge, tenint en compte el context, etc. També, m’agradaria destacar
una altre de les premisses contestades a l’avaluació inicial, “Les TIC són necessàries per a transmetre els
continguts als alumnes”, ara per ara puc afirmar que les TIC són molt més
que una eina per transmetre continguts, són en molts casos les que promouen l’aprenentatge
significatiu, les que faciliten la resolució de problemes i actuen com a
mediadors.
Tanmateix, considero que aquest
canvi conceptual i sobretot l’ampliació del nombre de conceptes i relacions es
veu clarament en els mapes conceptuals realitzats al llarg de l’assignatura.
Considero que aquest ha estat un bon recurs per ajudar-nos com alumnes a ser
conscients del procés d’ensenyament i aprenentatge significatiu que s’estava
produint. Així, a diferència del primer mapa, en el segon es veu clarament la
xarxa de “teixit sense costures” que conforma la relació CTS i en quin paper
tenen les TE, mentre que en el mapa conceptual realitzat en aquesta última PAC
ens centrem en el disseny i en els problemes com a aprenentatge significatiu,
per tant, aquest últim el podríem adherir al segon com a un posterior nivell de
concreció.
Pel que fa al blog i el debat
considero que han estat elements claus per potenciar l’aprenentatge
col·laboratiu en el qual tothom ha tingut un paper actiu i participatiu que ha
fet d’aquest procés d’E-A més enriquidor. Per exemple en el cas del debat
intercanviant opinions argumentades mitjançant el mètode Toulmin, que considero
molt complert i clar.
D’aquesta manera, m’agradaria acabar
aquesta autoavaluació global de l’assignatura definint 3 dels conceptes que
considero claus:
- Perspectiva CTS: Ciència,
Tecnologia i Societat no són conceptes aliens, entre ells s’estableixen
relacions bidireccionals i per tant, conformen un “teixit sense costures” que
forma part de la nostra realitat, trencant amb els determinismes tant
tecnològics com socials.
- TE: La Tecnologia Educativa no fa
referència únicament a una sèrie de tècniques centrades en l’àmbit educatiu,
per definir-la cal tenir en compte la seva fonamentació, l’evolució històrica,
la seva implicació en el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions
d’aprenentatge, la seva funció com asseguradora de l’aprenentatge
col·laboratiu, que indispensable per a promoure la ZDP i per tant el canvi
conceptual que es produeix en l’aprenentatge significatiu. Així, les TE no són
únicament un conjunt de tècniques.
- TIC: un tipus de
tecnologia fruit de la xarxa de relacions CTS que té un paper important en l’educació. No són únicament una
eina tecnològica, promouen l’aprenentatge significatiu, potenciant l’actitud
motivadora dels infants i el rol actiu, i que esta estretament relacionada i
inclosa dins de la TE. Podríem afirmar que les TIC formen part d’un sistema en
el qual l’èxit i el fracàs depèn i afecta a tots els components.
