AUTOAVALUACIÓ

AUTOAVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT I DEL SEGUIMENT DE L’AVALUACIÓ CONTINUADA GLOBAL

Autoavaluació de l’activitat

Considero que la realització d’aquesta activitat ha estat molt positiva, ja que m’ha permès aprendre nous conceptes i reestructurar-ne d’altres.

Crec que el disseny de l’activitat ha estat positiu, ja que s’han tingut en compte les característiques dels alumnes tant cognitives com a nivell relacional i els seus interessos, fet pel qual també s’han obtingut bons resultats. En aquest sentit, puc destacar un compromís conceptual, ja que es tracta d’aspectes que sempre tinc en compte en les meves programacions. Tanmateix m’agradaria destacar el fet de dissenyar un projecte a partir d’un problema sorgit a l’aula, en aquest cas considero que s’ha produït una reorganització del concepte “problema”, ja que habitualment el problema era allò que calia evitar i ara considero adient tenir-lo en compte per a realitzar aprenentatges significatius. Crec que aquest ha estat un dels punts forts d’aquesta activitat, ja que he pogut veure com no cal amoïnar-se per cercar maneres d’aprendre significativament si disposem d’alumnes amb neguits i preguntes que cal contestar.

A més he pogut ampliar el concepte de constructivisme, ja que durant la realització del projecte he pogut aplicar aspectes propis d’aquesta concepció com els principis establerts per Jonassen, Peck i Wilson (1999) o els elements principals de l’aprenentatge que determinen el rol de l’alumne. Així, si a la Pac 2 quan es parlava de constructivisme es feia referència a: el subjecte com a processador actiu de la informació, els coneixements previs i la ZDP; ara aquests formen part d’un conjunt de conceptes més ampli i per tant d’una concepció més extensa de la teoria.

També, m’agradaria destacar l’ampliació del concepte TIC, el qual a la Pac 2 vaig definir com: “[…]un tipus de tecnologia fruit de la xarxa de relacions CTS que té un paper  important en l’educació i que esta estretament relacionada i inclosa dins de la TE. Podríem afirmar que les TIC formen part d’un sistema en el qual l’èxit i el fracàs depèn i afecta a tots els components.” ; Actualment, m’agradaria ampliar la definició de Cabero, el qual afirma que les TIC han donat lloc a noves formes d’aprendre nous coneixements, maneres d’accedir-hi i estratègies d’ensenyar i comunicar que a l’hora han generat nous rols en els participants i que en conseqüència han donat lloc a canvis educatius; afirmant que la tecnologia està vinculada a la creativitat i a la sensibilitat humana, que no només és una eina sinó que ajuda a motivar als alumnes, a potenciar el sentiment de grup i treballar col·laborativament.

Finalment, m’agradaria fer referència al mapa conceptual, considero que desprès de realitzar l’activitat es produiria una ampliació del mapa conceptual de la Pac 2, ja que afegiríem dins l’aprenentatge significatiu els problemes i per tant, la categorització que fa Jonassen segons l’estructura, la complexitat, especificitat i problemàtica i ampliaríem els aspectes referents al constructivisme.

Autoavaluació del seguiment de l’avaluació continua global

Considero que al llarg de l’assignatura a partir del debat, de les pacs, els mapes conceptuals i el blog, he realitzat un canvi conceptual en quant a la relació CTS i tot el que comporta. A més, considero que el nombre de conceptes i de relacions és major. Aquest fet es pot observar si tenim en compte les respostes que vaig donar a les preguntes de l’avaluació inicial abans de començar l’assignatura i la meva perspectiva actual.

Així, puc afirmar que els professionals de l’educació han de ser competents tant en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement com en el disseny, ja que mitjançant el disseny tenim en compte tant el motiu, les característiques dels alumnes, la fonamentació teòrica, les tècniques, la temporització, els materials els continguts, les capacitat, etc. Amb tot plegat el que m’agradaria aclarir és que les tècniques no ho són tot per ser competents com a docents, cal saber dissenyar tenint en compte als alumnes com a participants dels seu propi procés d’aprenentatge, tenint en compte el context, etc. També, m’agradaria destacar una altre de les premisses contestades a l’avaluació inicial, “Les TIC són necessàries per a transmetre els continguts als alumnes”, ara per ara puc afirmar que les TIC són molt més que una eina per transmetre continguts, són en molts casos les que promouen l’aprenentatge significatiu, les que faciliten la resolució de problemes i actuen com a mediadors.

Tanmateix, considero que aquest canvi conceptual i sobretot l’ampliació del nombre de conceptes i relacions es veu clarament en els mapes conceptuals realitzats al llarg de l’assignatura. Considero que aquest ha estat un bon recurs per ajudar-nos com alumnes a ser conscients del procés d’ensenyament i aprenentatge significatiu que s’estava produint. Així, a diferència del primer mapa, en el segon es veu clarament la xarxa de “teixit sense costures” que conforma la relació CTS i en quin paper tenen les TE, mentre que en el mapa conceptual realitzat en aquesta última PAC ens centrem en el disseny i en els problemes com a aprenentatge significatiu, per tant, aquest últim el podríem adherir al segon com a un posterior nivell de concreció.

Pel que fa al blog i el debat considero que han estat elements claus per potenciar l’aprenentatge col·laboratiu en el qual tothom ha tingut un paper actiu i participatiu que ha fet d’aquest procés d’E-A més enriquidor. Per exemple en el cas del debat intercanviant opinions argumentades mitjançant el mètode Toulmin, que considero molt complert i clar.

D’aquesta manera, m’agradaria acabar aquesta autoavaluació global de l’assignatura definint 3 dels conceptes que considero claus:

- Perspectiva CTS: Ciència, Tecnologia i Societat no són conceptes aliens, entre ells s’estableixen relacions bidireccionals i per tant, conformen un “teixit sense costures” que forma part de la nostra realitat, trencant amb els determinismes tant tecnològics com socials.

- TE: La Tecnologia Educativa no fa referència únicament a una sèrie de tècniques centrades en l’àmbit educatiu, per definir-la cal tenir en compte la seva fonamentació, l’evolució històrica, la seva implicació en el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions d’aprenentatge, la seva funció com asseguradora de l’aprenentatge col·laboratiu, que indispensable per a promoure la ZDP i per tant el canvi conceptual que es produeix en l’aprenentatge significatiu. Així, les TE no són únicament un conjunt de tècniques.

- TIC: un tipus de tecnologia fruit de la xarxa de relacions CTS que té un paper  important en l’educació. No són únicament una eina tecnològica, promouen l’aprenentatge significatiu, potenciant l’actitud motivadora dels infants i el rol actiu, i que esta estretament relacionada i inclosa dins de la TE. Podríem afirmar que les TIC formen part d’un sistema en el qual l’èxit i el fracàs depèn i afecta a tots els components.